L'ERA DE LA COMUNICACIÓ I LA SOCIETAT XARXA

Tenim la visió de societat com a un model canviant de les relacions entre naturalesa i cultura: si mirem cap al passat, podem veure que el primer model va ser el domini de la naturalesa sobre la cultura; un segon model fou en els origen de l’edat moderna, la revolució industrial i el triomf de la raó va considerar el domini de la naturalesa; ara mateix, ens trobem en una nova era en la que la informació és l’ingredient clau de la nostra organització social. Aquesta nova era, segons molts experts en el tema com M. Catells, és l’era de la informació.

Al voltant dels anys 70 es va generar un canvi en la manera de funcionar de les societats: els mitjans de generació de riquesa es van anar traslladant dels sectors industrials als sectors de serveis. És en aquestes societats modernes on la major part dels llocs de treball deixen d’estar associats a la fabricació de productes tangibles, per a centrar-se en la generació, emmagatzament i processament de tot tipus de informació. Els sectors relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tenen doncs, un paper molt important dins d’aquest esquema.

L’era de la informació ha produït una reestructuració en gairebé tots els àmbits de la societat: pel que fa a l’empresa ha originat una relació entre capital i treball que ha produït una flexibilitat i adaptabilitat de les noves tecnologies, també ha contribuït a la innovació, productivitat i competitivitat; pel que fa a política representa poder i també el nou motor de desenvolupament i progrés; pel que fa al món representa la globalització; pel que fa als individus s’identifica amb la pèrdua d’identitat, la individualització, la fragmentació... etc. Aquests processos de transformació social configuren la societat en xarxa en la que vivim.

Les xarxes representen la nova morfologia social de les nostres societats en que la tecnologia de la informació la impregna. La inclusió / exclusió de la xarxa facilitada per les tecnologies de la informació configuren els processos i funcions dominants en la nostra societat. Així doncs, les xarxes també són una barrera de desigualtat social del segle XXI a la vegada que, per altra banda, una font de reorganització de les relacions de poder. No ens hem d’enganyar però, perquè pel que fa al poder la “societat xarxa” perpetua el capitalisme. Ens trobem doncs, com diria Castells, en un “nou món feliç del capitalisme informal global”.

Cada cop més persones consideren un “desordre metasocial” el nou “ordre social” de la societat xarxa, ja que es produeix una distància social infinita entre aquesta metaxarxa i la majoria dels individus, sobrepassant les barreres del temps i de l’espai que es transformen en un espai de fluxos i de temps atemporal, i afectant també a la cultura i al poder. Tot resta sota la mediació predominant de les xarxes electròniques de comunicació que interactuen.

Com resumeix Castells, la nostra societat basada en l’era de la informació s’ha convertit en una xarxa flexible que té un horitzó desconegut fins i tot per a la mateixa xarxa en sí, on el món esdevé un “casino global” gestionat per mitjans electrònics, i en el que es produeix una barrera entre la xarxa i el “jo”.


Donada la força i rapidesa amb la que es succeeixen els canvis socials en la nostra època, en un món canviant i confús en plena revolució tecnològica, crec que l’educació ha d’analitzar i entendre aquests panorames als que s’afronta l’home modern i procurar vetllar contra la desigualtat creixent. És una tasca difícil, ja que el procés de canvi tecnològic accelera el ritme i supera constantment la definició dels coneixements que la comunitat educativa considera apropiats.

El nou repte per als individus és desenvolupar-se en totes les àrees de coneixement per tal de poder viure entre les exigències d’aquest nou tipus de societat, estar informats i actualitzats, innovar… i tot això es pot tenir a l’abast a través dels milions de dades que circulen per la xarxa.