Universidad, fábrica de parados: informe sociológico sobre las necesidades de Graduados universitarios en España y sus perspectivas de empleo.de A. De Miguel i Martín Moreno.
Actualment, el fet de que existeixi molta població amb formació i titulacions universitàries sense feina presenta un problema complex en la nostra societat i en moltes d’altres. D’aquest tema n’hem parlat a classe: és la universitat una fàbrica d’aturats?. Intentaré doncs, fer un recull de les idees extretes a l’article i de les xerrades de classe.
Fins l’any 70 no hi havia aquest problema perquè no hi havia masses universitaris, va ser a partir de la crisi del 73 en que va començar un període de “explosió universitària”, tal i com l’anomenen De Miguel i Moreno. La població jove majoritàriament, en veure les dificultats per trobar feina durant la crisi van decidir retirar-se de la població activa per estudiar a la universitat amb la creença estesa de “com més titulacions i anys forman-te més possibilitat d’accedir a llocs de treball millors i més ben remunerats”. Però el mercat laboral no està preparat per donar sortida a tants titulats, i és així com aquesta creença es desmitifica perquè amb tanta saturació de població formada acaben fent una feina inferior a la seva preparació. Això també s’ha donat, per exemple com hem observat en la pràctica 2 d’economia, a Suècia, en la que les estadístiques mostren que hi ha tanta població amb graus i màsters perquè l’accés a la universitat és fàcil i l’Estat dóna crèdits i beques, que la major part d’aquests cobreixen llocs laborals de gent poc qualificada cobrant un sou per sota del que els pertocaria, i no es compleixen les expectatives de la teoria del capital humà.
Sembla que per solucionar el problema de la inserció laboral dels titulats universitaris implicaria una ampliació de la despesa pública o una redistribució d’aquesta, passant per un Estat millor organitzat començant per revitalitzar el Ministeri d’Educació, ja que aquesta situació no resulta estranya en el nostre país perquè tenim un sistema educatiu que reforça les desigualtats socials i en el que els canvis es produeixen molt lentament.
Per tant, davant d’aquesta situació, quines possibles solucions trobem? Una d’elles seria, potser, no deixar que tanta gent accedeixi a la universitat; reorientar a primers cicles, carreres curtes; conscienciar i informar a la població de que hi ha saturació de carreres de ciències, enginyeria i arquitectura però en canvi no tanta de ciències humanes i socials...
Tot i això, sembla que l’atur universitari continuarà, i que el problema pot ser atenuable, però difícilment erradicable. Només un estat d’autonomia real de les Universitats podria solucionar aquesta situació actual, posant provesa d’accés a cada universitat, entrevistes, pujant el preu de la matrícula...
M’agradaria posar atenció a idees que he extret del text com:
Actualment, el fet de que existeixi molta població amb formació i titulacions universitàries sense feina presenta un problema complex en la nostra societat i en moltes d’altres. D’aquest tema n’hem parlat a classe: és la universitat una fàbrica d’aturats?. Intentaré doncs, fer un recull de les idees extretes a l’article i de les xerrades de classe.
Fins l’any 70 no hi havia aquest problema perquè no hi havia masses universitaris, va ser a partir de la crisi del 73 en que va començar un període de “explosió universitària”, tal i com l’anomenen De Miguel i Moreno. La població jove majoritàriament, en veure les dificultats per trobar feina durant la crisi van decidir retirar-se de la població activa per estudiar a la universitat amb la creença estesa de “com més titulacions i anys forman-te més possibilitat d’accedir a llocs de treball millors i més ben remunerats”. Però el mercat laboral no està preparat per donar sortida a tants titulats, i és així com aquesta creença es desmitifica perquè amb tanta saturació de població formada acaben fent una feina inferior a la seva preparació. Això també s’ha donat, per exemple com hem observat en la pràctica 2 d’economia, a Suècia, en la que les estadístiques mostren que hi ha tanta població amb graus i màsters perquè l’accés a la universitat és fàcil i l’Estat dóna crèdits i beques, que la major part d’aquests cobreixen llocs laborals de gent poc qualificada cobrant un sou per sota del que els pertocaria, i no es compleixen les expectatives de la teoria del capital humà.
Sembla que per solucionar el problema de la inserció laboral dels titulats universitaris implicaria una ampliació de la despesa pública o una redistribució d’aquesta, passant per un Estat millor organitzat començant per revitalitzar el Ministeri d’Educació, ja que aquesta situació no resulta estranya en el nostre país perquè tenim un sistema educatiu que reforça les desigualtats socials i en el que els canvis es produeixen molt lentament.
Per tant, davant d’aquesta situació, quines possibles solucions trobem? Una d’elles seria, potser, no deixar que tanta gent accedeixi a la universitat; reorientar a primers cicles, carreres curtes; conscienciar i informar a la població de que hi ha saturació de carreres de ciències, enginyeria i arquitectura però en canvi no tanta de ciències humanes i socials...
Tot i això, sembla que l’atur universitari continuarà, i que el problema pot ser atenuable, però difícilment erradicable. Només un estat d’autonomia real de les Universitats podria solucionar aquesta situació actual, posant provesa d’accés a cada universitat, entrevistes, pujant el preu de la matrícula...
M’agradaria posar atenció a idees que he extret del text com:
- Els que acaben abandonant la universitat són els de classe obrera que han de treballar per pagar-la. (Per tant, l’educació és només per als rics? És una mostra de que el nostre sistema educatiu és dual i reprodueix les desigualtats socials)
- L’atur universitari encara és més remarcable en les dones. (Això demostra l’existència de sexisme a Espanya)
- Hi ha carreres de nois i carreres de noies? (Aquest és un altre exemple de sexisme)
- Les especialitats i inclús les carreres donen una formació inespecífica, apta per a ocupacions dispars. (És un exemple de que el nostre sistema educatiu és ineficaç i no està adequat a la realitat i a les demandes de la societat)
Totes aquestes qüestions fan pensar, i per a mi la frase estrella del text és: “Hay que saber muy bien qué se desea cambiar, si el problema concreto o el esquema global: un cambio del modelo económico abandonando ciertos supuestos de la organización capitalista y incorporando otros de signo socialista”. Així doncs, cal plantejar-nos si el problema real és l’atur universitari, o bé hi ha un problema més de fons: tenim un sistema educatiu ineficaç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario