M. Blaug en ¿Dónde estamos actualmente en la economía de la educación?

M. Blaug fa una recapitulació als anys 80 de la teoria del capital humà i les seves crítiques, de les quals n’hem parlat a classe i intentaré completar les idees del text amb les que hem treballat a l’aula i el llibre que estic llegint “Neoliberalismo y Estado del bienestar” de Vicenç Navarro:

La teoria del capital humà consisteix en pensar que les persones gasten en elles sense buscar només una satisfacció present sinó també un rendiment en el futur; així extrapolant en el context educatiu, podríem pensar que la inversió de diners, temps i forces en educació és una bona inversió perquè ens proporcionarà guanys en el futur (un bon lloc de treball, un bon sou…) que ho recompensarà. Blaug, però, trenca amb l’antiga creença de que l’educació fomenta el coneixement i de que es paga millor a la gent més formada perquè en saben més, i parla d’altres factors que influeixen en les dinàmiques del mercat laboral: la hipòtesis de la selecció, el contracte de treball “incomplert” i la segmentació del mercat laboral.
Així doncs, posa sobre taula la crítica a Becker en que diu que hi ha dinàmiques del mercat laboral no tingudes en compte com el filtre (d’Arrow) o la selecció del personal; també parla del contracte laboral incomplert basat en un acord entre l’empresari i el treballador, en el que el treballador no sap realment en quines condicions treballarà; parla també de l’existència de mercats laborals interns en els que les empreses, promocionen els seus propis treballadors quan hi ha vacants en llocs laborals superiors (d’aquesta teoria també en parla Michael Piore); també exposa la teoria de la segmentació del mercat basada en que el mercat laboral està segmentat per diferents tipus d’empreses i llocs de treball en els que hi accediràs en funció de les teves característiques...

Així doncs s’arriba a la conclusió que accedir a un bon lloc de treball i tenir un bon sou no depèn només de tenir el títol, sinó que intervenen tots aquests altres factors i forces; i a més a més Blaug afegeix i fa una crítica a l’escola és reproductora de les desigualtats socials i que forma als seus alumnes determinant-los per accedir a un lloc de treball o altre (segons la seva condició social) i que això t’estanca molt a l’hora de trobar feina perquè les dinàmiques del meract laboral són canviants i no sempre hi ha la mateixa oferta ni demanda i restringeix molt el futur dels joves.

De la mateixa manera que Blaug parla de que existeixen altres factors tret de l’educació que influeixen en les dinàmiques de mercat laboral, Adam Smith en La riqueza de las naciones també en parla: segons ell les diferències de sous provenen d’una banda, de les desigualtats que deriven de la mateixa naturalesa dels treballs; i per l’altra, de la política d’Europa que no deixa que les coses es desenvolupin amb completa llibertat (amb aquesta idea mostra la seva postura neoliberalista)

Algunes de les desigualtats que Smith creu que provenen de la pròpia naturalesa del treball són: la seva dificultat, si és difícil i costós aprendre-ho o no, si el treball és agradable o no, si són permanents o temporals, treball qualificat o ordinari... tot això segons ell és el que estipula que un treball siggui més remunerat que un altre.
Pel que fa al segon bloc de desigualtats, les que diu que provenen de la política Europea es centren en com des de Europa es qualifiquen els treballs i decideixen quin és més difícil que un altre i per tant s’ha de cobrar més, quin és més desagradable ... Penso que així com els primers factors podríem dir que són “naturals” perquè els determina la pròpia naturalesa del treball, aquests últims jo els classificaria “d’artificials” perquè els han creat les forces de govern de la UE i la CDE decidint ells mateixos quins han de ser més remunerats que d’altres, intervenint poders i interessos en les decissions.

És així com enllaço aquestes idees amb el llibre que estic llegint “Neoliberalismo y Estado del bienestar” de Vicenç Navarro. El neoliberalisme s’oposa precissament a aquesta intervenció de l’Estat que priva de llibertat als ciutadans, i aquestes decissions de la UE i de la ODE que determinen que un sou estigui més ben pagat que un altre simplement perquè ells ho han considerat i estipulat així de manera artificial, no tenen unes bones conseqüències econòmiques ni socials.